Periòdicament ens topem amb notícies de feminicidis on apareixen veus que condemnen la cultura masclista. Identificar les arrels d'aquesta violència, com ho és el masclisme, és fonamental per tal de confrontar-la i erradicar-la i en aquest sentit, trobem a faltar alguna referència a la cultura de la monogàmia*.
Per això en aquest cartell hem ressaltat amb negreta aquelles parts de la notícia d'un entre tants feminicidis d'enguany que implícitament fan referència a la cultura de la monogàmia. D'aquesta manera volem fer explícit que, igual que la cultura masclista, la nostra cultura de la monogàmia és indestrible d'aquesta violència extrema.
Tantmateix, volem recalcar que els feminicidis sols són la punta més visible de l'iceberg, més avall ens trobem amb la violència més subtil, psíquica o simbòlica que ens trobem en tants trencaments amorosos. Violència que hem normalitzat i naturalitzat com si fos natural i universal, però que no deixa de ser part de la cultura de la monogàmia que segueix imperant en la nostra societat. Una cultura que ens educa en la possessivitat, i uns ideals d'amor romàntic que xoquen amb la realitat i promouen la gelosia i la violència en les relacions afectives. Per això aquest 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, hem volgut destacar aquest aspecte tan sovint relegat.
*Alerta! Cultura de la monogàmia no és el mateix que monogàmia! Aquí el que estem confrontant no són les relacions de parella ni les parelles monògames sinó la cultura predominant en la nostra societat que ens imposa la monogàmia com a ideal hegemònic de relacions sexoafectives.
Per això en aquest cartell hem ressaltat amb negreta aquelles parts de la notícia d'un entre tants feminicidis d'enguany que implícitament fan referència a la cultura de la monogàmia. D'aquesta manera volem fer explícit que, igual que la cultura masclista, la nostra cultura de la monogàmia és indestrible d'aquesta violència extrema.
Tantmateix, volem recalcar que els feminicidis sols són la punta més visible de l'iceberg, més avall ens trobem amb la violència més subtil, psíquica o simbòlica que ens trobem en tants trencaments amorosos. Violència que hem normalitzat i naturalitzat com si fos natural i universal, però que no deixa de ser part de la cultura de la monogàmia que segueix imperant en la nostra societat. Una cultura que ens educa en la possessivitat, i uns ideals d'amor romàntic que xoquen amb la realitat i promouen la gelosia i la violència en les relacions afectives. Per això aquest 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, hem volgut destacar aquest aspecte tan sovint relegat.
*Alerta! Cultura de la monogàmia no és el mateix que monogàmia! Aquí el que estem confrontant no són les relacions de parella ni les parelles monògames sinó la cultura predominant en la nostra societat que ens imposa la monogàmia com a ideal hegemònic de relacions sexoafectives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada