diumenge, 24 de novembre de 2013

25N: La cultura de la monogàmia també és violència de gènere


Periòdicament ens topem amb notícies de feminicidis on apareixen veus que condemnen la cultura masclista. Identificar les arrels d'aquesta violència, com ho és el masclisme, és fonamental per tal de confrontar-la i erradicar-la i en aquest sentit, trobem a faltar alguna referència a la cultura de la monogàmia*.
Per això en aquest cartell hem ressaltat amb negreta aquelles parts de la notícia d'un entre tants feminicidis d'enguany que implícitament fan referència a la cultura de la monogàmia. D'aquesta manera volem fer explícit que, igual que la cultura masclista, la nostra cultura de la monogàmia és indestrible d'aquesta violència extrema.
Tantmateix, volem recalcar que els feminicidis sols són la punta més visible de l'iceberg, més avall ens trobem amb la violència més subtil, psíquica o simbòlica que ens trobem en tants trencaments amorosos. Violència que hem normalitzat i naturalitzat com si fos natural i universal, però que no deixa de ser part de la cultura de la monogàmia que segueix imperant en la nostra societat. Una cultura que ens educa en la possessivitat, i uns ideals d'amor romàntic que xoquen amb la realitat i promouen la gelosia i la violència en les relacions afectives. Per això aquest 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, hem volgut destacar aquest aspecte tan sovint relegat.

*Alerta! Cultura de la monogàmia no és el mateix que monogàmia! Aquí el que estem confrontant no són les relacions de parella ni les parelles monògames sinó la cultura predominant en la nostra societat que ens imposa la monogàmia com a ideal hegemònic de relacions sexoafectives.

dijous, 21 de novembre de 2013

Cafeta de lluita contra el VIH-SIDA


El proper dissabte 30 de novembre, vigília de l'1 de desembre, dia internacional de lluita contra la SIDA, farem una cafeta borda amb diferents actes on tractarem la lluita contra el VIH-SIDA. Serà al local del Col·lectiu Gai de Barcelona (Passatge Valeri Serra, 23, Barcelona). Us hi esperem!

dilluns, 18 de novembre de 2013

PromiscGAItat

per Na Pai

Aquest estiu tingué lloc a Barcelona un festival aquàtic d'homes amb músculs inflables, suposo que per poder flotar sense haver de coordinar braços i cames per nedar i així poder dedicar el gruix de l'activitat neuronal a processos mentals superiors com ballar i al mateix temps projectar somriures d'aparellament, com he pogut deduir a partir de les fotografies promocionals. Per complementar el festival, entre festa i festa hi havia ressaques, perdó, vull dir xerrades: 'Tan difícil és ser gai i tindre parella estable?' Amb aquesta lamentació es presentava la xerrada d'un psicòleg que s'anunciava com a 'expert en psicologia de l’home gay' i deia que 'analitzarà els condicionants que dificulten l’establiment de vincles afectius duradors'.

Aquesta xerrada en el Circuit festival semblava tan paradoxal com si en el marc d'una matança del porc a La Llacuna es fes un simpòsium titulat 'Tan difícil és ser amant de l'embotit i mantenir una dieta vegana estable?'. Però té la seva lògica si tenim en compte que la comunitat gai no és impermeable a la cultura de la monogàmia i encara alberga un recòndit pòsit d'anhels monògams, malgrat que la seva pràctica quotidiana en resti a anys llum.

Per més diva que sigui, no vaig d'experta per la vida, però no seré menys i també voldria exposar algunes raons que expliquen l'acusada promiscuïtat que es dóna en ambients gais—i cada cop més en els heterosexuals—, però sense intenció de buscar una teràpia redemptora, sinó per prendre consciència que aquesta promiscuïtat —igual que la monogàmia — no és lliurement elegida sinó que ens cau a sobre com una llosa de formigó amb rajoletes de piscina de la sauna Casanova.

L'ocasió fa el lladre i els ghettos gais turístics fan la promiscuïtat. És tan poc probable que davant d'una enorme plata assortida de canapés algú es limiti a provar-ne una sola varietat, com que algú que viu envoltat de potencials parelles es limiti a tenir-ne només una durant un llarg període vital. Amb el suau lliscar d'un sol dit en tenim prou per accedir a un extens mercat sexual i concretar una cita a l'instant amb un nou cos per palpar i fruir. Un nou individu de qui enamorar-nos tènuament i fugaç, però suficient per apaivagar momentàniament el foc de la nostra líbido abans de patir una altra vegada el síndrome d'abstinència que ens farà cercar una nova dosi, ja sigui a la xarxa, a una disco o a Montjuïc.

La promiscuïtat sexual, com qualsevol altre plaer, pot generar addicció. No és només el plaer del sexe. També implica el plaer de sentir-nos desitjables o el plaer de les intrigues del flirteig, entre d’altres. Si ens habituem a tenir sexe amb diversa gent cada mes o inclús cada setmana, arriba un punt en què el cos hi està tan habituat que ens ho reclama, ho necessita per mantenir l'equilibri. Com en totes les addiccions, necessitem cada cop més sexe i pràctiques més variades o extremes per tal de mantenir el mateix nivell d'estimulació dels circuits neuronals on s'ubica el plaer. Amb altres paraules, una mateixa 'dosi de sexe' cada cop ens dóna menys plaer i tenim més necessitat d'obtenir-la.

També cal tenir en compte l'efecte Coolidge, segons el qual, encara que estiguem aparellats amb l'home més agraciat de tota la ramada, tan bon punt haguem orgasmat amb ell una o vàries voltes, qualsevol novetat ens semblarà més atractiva.

Em direu que bé es pot tenir una parella afectiva estable en modalitat relació oberta per tal de poder seguir follant amb amics, ex i desconeguts. Però també veig que això és cada dia més complicat: perquè això funcioni és necessari un enamorament mutu, i els enamoraments són cada cop més efímers, ja que ens enamorem a partir de les expectatives de ser correspostos pel millor candidat possible. I en un territori amb alta densitat de població i grinders no podem evitar d’estar exposats a centenars de candidats, la qual cosa ens porta a l'inconscient constant dubte: —Segur que estic intercanviant fluids amb el millor candidat possible? Espera, deixa-m’ho comprovar al gayromeo un cop més...

Curiosament, aquest fenomen també produeix l’efecte contrari a la promiscuïtat: l’existència de tants possibles candidats ens pot portar a una solitària vida sexual i afectiva, cercant eternament el candidat ideal, la nostra mitja taronja que no existeix. Un altra evident raó que ens afecta especialment als gais és que a diferència dels heteros, nosaltres no tenim tan interioritzat el programa automàtic de 'construir niu i reproduir-nos' que salta quan ens acostem als 30 anys i dificulta en gran mesura dedicar temps a flirtejar amb nous amants.

Bé, podria repassar moltes més raons, però la idea bàsica on volia jo arribar és que la promiscuïtat no és la solució ni cap alternativa decent i emancipadora a la cultura de la monogàmia o la tristor gai. Quan siguem grans què ens quedarà de tant folleteo més enllà d'algun herpes o berruga del papil·loma?

Ho sento, nois. Haurem de seguir buscant alguna cosa més.

dimecres, 13 de novembre de 2013

Ja tenim aquí el tercer número de L'aBORDatge!

I Jornades d'alliberament sexual a Tarragona


Del 26 al 30 de novembre l'Ateneu Llibertari Alomà (c/Misser Sitges, 9) acollirà les I Jornades d'alliberament sexual a Tarragona, organitzades pel Brot Bord. Volem establir un espai de formació i de debat amb mirades i temàtiques molt diverses.

Programa:

Dimarts 26
19h Presentació de les jornades i del llibre "En defensa d'Afrodita. Contra la cultura de la monogàmia", a càrrec de Na Pai i Laia Estrada

Dimecres 27
20h "Tot el que t'agradaria saber sobre el VIH/sida i no t'atreveixes a preguntar", a càrrec de Leopold Estapé (membre de Gais Positius)

Divendres 29
18h "Formes d'entendre el gènere i la sexualitat: biologisme, construccionisme i teoria queer", a càrrec de Gerard Coll-Planas
19:30h "Cruising, una alternativa perseguida?", a càrrec de Jose Antonio Langarita

Dissabte 30
12h "Dones i prostitució, reptes pels feminismes i la cultura democràtica", a càrrec d'Isabel Holgado (membre de LICIT)
14h Dinar i presentació de l'aBORDatge
16:30h "Drets LGBTI al món", a càrrec d'Amnistia Internacional i LGBT66
18h "Masculinitats", a càrrec d'Òscar Guasch
22h (al bar kino, pl. Pallol, 10) Monòleg de Marisol Moreno sobre feminisme i visibilitat lèsbica "40 minutos".

Presentacions del llibre "En defensa d'Afrodita" a Barcelona i a València



Actes pel 25 de novembre a Badalona, Tarragona i Vilafranca del Penedès





dilluns, 4 de novembre de 2013

Alemanya crea el tercer sexe o un gran canvi perquè tot segueixi igual?

Alemanya crea el tercer sexe o un gran canvi perquè tot segueixi igual?:

Posposar l'adscripció sexual no és crear un tercer sexe.

El titular 'Alemanya crea el tercer sexe' corria per les xarxes socials a mitjans d'agost, un titular sovint seguit per un article d'un parell de paràgrafs elogiant el caràcter modern i il·lustrat de la reforma de la llei del registre de l'estat civil [Personenstandsgesetz] pel govern dels conservadors i liberals.

La reforma de la llei

Però ha estat realment gaire avantguardista aquesta reforma? En la frase que s'ha introduït a la llei del registre de l'estat civil, l'únic canvi legal que s'ha produït diu el següent: si no es pot classificar el sexe d'un recent nascut com masculí o femení, s'ha d'agregar-lo al registre de l'estat civil, deixant oberta la casella del sexe [Kann das Kind weder dem weiblichen noch dem männlichen Geschlecht zugeordnet werden, so ist der Personenstandsfall ohne eine solche Angabe in das Geburtenregister einzutragen].
La primera part de la frase ens situa: s'admet que existeix la intersexualitat, que hi ha persones que neixen amb trets que no encaixen en allò que denominen l'ordre binari dels sexes; al mateix temps defineix a qui afecta aquesta llei: només les persones intersexuals; és a dir, no afecta gens persones trans o cis-gender-persones (és a dir, persones en les quals coincideix el sexe biològic amb el genere adquirit).
La segona part de la frase formula una obligació: els nens que neixen amb la intersexualitat marcada (segons la Intersex Society of North America un naixement de 1000 o 2000 depenent dels criteris) tindran una casella buida on majoritàriament es posa un masculí o un femení.

El camí cap a la reforma

Mirem-nos la situació anterior per contextualitzar i matisar el canvi que introdueix la reforma. La llei anterior obligava pares i mares a inscriure el sexe legal del seu nadó a l'administració, com molt tard una setmana després del naixement. Aleshores les associacions d'afectats, és a dir, les associacions d'intersexuals, es queixaven que això pressionava molts pares i mares, però també metges i metgesses a intervenir quirúrgicament per tal d'adaptar el sexe del recent nascut a les categories oficials. Aquesta operació, que lleva parts senceres del cos d'un nadó, acostuma a comportar la pèrdua de sensibilitat i fertilitat i altres efectes físics i psicològics no desitjats.
Aquesta intervenció quirúrgica o, millor dit, ablació va provocar diverses queixes d'institucions internacionals i va liderar una forta reprensió contra l'estat alemany per part de CEDAW (Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination against Women) el 2009. La convenció adscrita a l'ONU critica en el seu informe sobretot la postura del no-diàleg amb els grups d’interès intersexual per part del govern alemany. L'informe va obligar l'estat alemany a un reforma i, a més, a tenir un diàleg amb les associacions de persones afectades. És per això que el parlament i el govern alemany li van encarregar al Consell de Qüestions Ètiques [Deutscher Ethikrat], un gremi que representa opinions més o menys àmplies amb competència aconselladora, d'elaborar una proposta respecte la intersexualitat. La proposta va sortir al febrer 2012 amb quatre recomanacions centrals:

                     una intervenció exprés només és justificada si la vida de la persona està en perill, ja que qualsevol intervenció viola la integritat física i mental. És per això que és desitjable que la persona afectada decideixi ella mateixa.
                     respecte al registre de l'estat civil, es proposa la creació d'una tercera categoria 'anderes' [diferent]; al mateix temps, es vol garantir la possibilitat de deixar la casella oberta fins a una determinada edat.
                     es reconeix el dolor que han patit moltes persones per la denominada 'igualació de gènere' [Geschlechtsangleichung; geschlechtsangleichende Maßnahme] i es proposa l'establiment d'un fons per finançar-ne indemnitzacions.
                     per a donar suport a les persones intersexuals s'han de finançar grups d'autoajuda; tanmateix, s'ha d'intensificar la formació de gènere de la població, en especial la formació dels empleats del sector sanitari tant com els del sector educatiu.

Tercer gènere sí, ablació també

Ja en sabem una mica més. La reforma no ha nascut per la voluntat dels partits o el govern, sinó per la forta reprensió d'un organisme internacional, la lluita d'unes poques persones i de les seves associacions. Però encara n'hi ha més: la proposta presentada pel Consell de Qüestions Ètiques ni tan sols integra una de les demandes centrals de les organitzacions intersex: l'abolició de les ablacions, les intervencions express després del naixement. En lloc d'exigir-ne l'abolició, en justifica mitjançant l'infame argument de protegir la vida. Hi ha un altre detall significatiu: el juny 2011 l'oposició presenta una pla d'acció relacionat amb la intersexualitat, i entre altres coses una proposta de llei. Aquesta proposta de llei condemnava la denominada 'igualació de gènere' com a completament d'una llei més rigorosa contra la mutilació genital femenina, però no va obtenir la majoria necessària per ser aprovada.

Lluita de pocs o lluita de tots?

Cal mencionar que el debat ha fet sorgir altres reaccions i crítiques, les quals no sempre van en la línia del moviment dels intersexuals. És el cas de la reivindicació trans respecte a la llei sobre transsexuals [TSE, Transsexuellengesetz], que no ha experimentat canvis substancials des de la seva creació el 1981 i que en part va ser declarada anticonstitucional pel Tribunal Constitucional Federal [Bundesverfassungsgericht]. També es van posicionar diferents activismes queer amb la idea d'eliminar definitivament qualsevol registre de la categoria de gènere per part de l'estat.

En resum, tot i ser una de les lleis sobre la intersexualitat més avançades d'Europa,  l’aplaudiment mediàtic ha estat precipitat, ja que la reforma no va més enllà d'allò més urgent. Queda clar que falta una bona part del camí de l'emancipació legítima intersexual i també que la lluita intersexual requereix un suport decidit i una visualització àmplia.


Leon Freude