dimarts, 31 de gener de 2012

Jornada marika a Montcada i Reixac

El dissabte 4 de febrer el Brot Bord farem una xerrada al Casal El Brot de Montcada i Reixac (carretera Vella, 52), a les 19h.
Marc Garriga farà un repàs dels orígens de la lluita per l'alliberament gai, lèsbic i trans fins als nostres dies. També posarà sobre la taula els termes sexe, gènere i opció sexual, per lligar-ho, tot seguit, amb com el patriarcat estructura les identitats sexuals i les relacions per fer-ne un dels pilars fonamentals per mantenir el sistema, tot convertint la sexualitat en una pràctica discursiva, un mecanisme de control.
També explicarà la visió essencialista dels moviments més reformistes (que només busquen integració sense qüestionar res més) i es plantejarà com estratègies de lluita la visió estructuralista, revolucionària, dels que utilitzen les etiquetes (sempre polítiques) de manera provisional com a estratègia de lluita mentre critiquen un model d'acceptació, assimilació, d'euro rosa, d'esteriotips, de neutralització de la càrrega performativa per advocar per una revolució sexual. Així com l'estratègia queer. Dues maneres d'alliberament sexual que no es contradiuen sinó que poden complementar-se. També es parlarà de la transsexualitat, de la lluita contra la patologització trans (STP2012), i de la intersexualitat.
La xerrada acabarà amb un debat en què es qüestionaran una sèrie de dinàmiques que reproduïm (en les relacions interpersonals, les pràtiques sexuals, les actituds socials...) dins dels moviments socials, intentant, així, no només clarificar el discurs més teòric i donar arguments sinó també intentar repensar i viure de forma més lliure les nostres quotidianitats.

També s'hi projectarà el vídeo 'Només la lluita ens farà sexualment lliures!' i es repartiran Accents Bords.

Durant la jornada hi haurà instal·lada l'exposició 'Pràctiques BDSM: sexualitats al marge del patriarcat'.

I a les 23h hi haurà festa borda amb l'actuació estelar de la cantautora-drag catalanoirlandesa Plutón amb videoprojeccions de la VJ Kruizing&Love.
Ho organitza el Casal El Brot.
Us hi esperem!

dimarts, 24 de gener de 2012

Dijous responem massivament l'arquebisbe de Tarragona

Davant les declaracions homòfobes de l'arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol a Televisió de Catalunya en què considerava que 'hi ha comportaments (referint-se a gais i lesbianes) que no són adequats ni per a la persona ni per a la societat', des de l'assemblea antipatriarcal Brot Bord fem una crida a expressar el nostre rebuig a aquest nou atac contra la llibertat sexual.
Posteriorment, Jame Pujol, lluny de demanar disculpes, ha seguit insistint en què 'l'actitud de gais i lesbianes no és correcta' i vomita noves perles: 'Tinc molta gent coneguda que tenen aquestes coses (referint-se a gais i lesbianes)'.
Primer les declaracions homòfobes del bisbe de Solsona i ara les de l'arquebisbe de Tarragona... DIGUEM PROU! Us animem des d'ara mateix a bombardejar l'arquebisbat de Tarragona amb trucades, enviament de correus electrònics i missatges al mur del seu FB per expressar la nostra indignació. Però per a què l'acció sigui més efectiva us proposem un:

ENVIAMENT MASSIU DE CORREUS ELECTRÒNICS, TRUCADES I MISSATGES AL FB DURANT TOT EL DIJOUS 26 DE GENER.

*Envieu correus electrònics a: arquebisbat@arquebisbattarragona.cat

*Deixeu missatges al mur del seu facebook (cerqueu 'Arquebisbat de Tarragona'. No cal que cliquis 'm'agrada' per deixar-hi missatges. Insisitiu-hi ja que segurament intentaran anar esborrant els comentaris)

*Truqueu al: 977 233 412

>>No cal que feu explicacions llargues en els vostres correus, missatges o trucades. L'important és l'allau d'indignació. Us proposem una frase curta i clara:

'Senyor Jaume Pujol, la seva homofòbia i masclisme sí que són un comportament inadequat. Prou homofòbia i prou masclisme!'

També us animem -si encara no ho heu fet- a apostatar, és a dir, a donar-vos de baixa de l'església catòlica.


Traiem l'església de les nostres vides! Alliberem les nostres sexualitats! Destruïm el patriarcat!

dijous, 12 de gener de 2012

Resposta al bisbe de Solsona

Us convidem a llegir l'article d'Alguer Vendrell en resposta al bisbe de Solsona. Podeu llegir els articles de Xavier Novell, bisbe de Solsona, clicant aquí i aquí.

Resposta a Xavier Novell (article d’opinió d’Alguer Vendrell)


Apreciat Xavier Novell; he de confessar-li que el seu escrit al passat Celsona m’ha empès a dirigir-me a vostè. En el seu escrit va fer una clara apologia a la família tradicional, posant el divorci, l’homosexualitat, la família monoparental, l’avortament i el feminisme dins l’eix del mal; i ho relacionava barroerament amb la delinqüència i la droga. No entenc quina és la moral que l’ha empès a condemnar totes aquestes coses. Suposo que no m’intentarà fer creure que parla en nom de Déu, ja que, sent del Solsonès de tota la vida, he pogut comprovar que aquest tipus de declaracions varien segons el clergue, i, per tant, la seva posició política en front d’aquests temes, tan sols deu respondre a una moral rància, retrògrada i propera als pilars patriarcals del feixisme.

Comencem pel principi. Jo no n’entenc de teologia. Entenc sobre drets humans i col•lectius, m’he format en el terreny del feminisme i la lluita d’alliberament gai, lèsbic i transsexual, crec en l’ètica, em reivindico com a subjecte polític, tinc valors propis i he treballat durant anys com a educador. Potser, per això últim, l’hi puc confirmar que s’equivoca en la seva exposició. Els adolescents crescuts en els dogmes de l’educació cristiana, solen arrossegar els tabús més ferotges sobre el propi cos, mantenen un desajust immens entre desig i consciència, acumulen mites patriarcals d’homofòbia i transfòbia i solen ser els principals creadors d’una falsa sexualitat.

Malgrat això, coincideixo amb vostè en que el millor per a un menor és créixer en un ambient d’amor. Potser el problema és que considero que quan dues persones no s’estimen, no poden oferir aquest amor. És per això, que partint de la mateixa argumentació, considero que el divorci és un encert per a moltes harmonies de la llar. Als anys 80 el divorci era demonitzat, era explicat com una cosa lletja i immoral. Segurament, la societat n’ha après, ha pres exemple i no està disposada a l’esclavitud institucional d’un matrimoni sense amor, i aquella vella mirada sobre el divorci ha quedat reduïda a persones com vostè. La lluita pel dret al divorci (cal recordar que parlem de drets i no de deures) va anar fortament lligada a la lluita contra la desigualtat de gènere que han patit homes i dones en una societat patriarcal.

No confio massa en que estigui gaire format en la lluita feminista. Sé que en els seus rituals, el clergue mascle pot ostentar a un paper superior que la clergue femella. Dedueixo que no haurà llegit res de Simon de Beauvoir, Judith Butler o Nawal El Saadawi, entre d’altres. La teoria feminista és molt àmplia, començant en la clàssica divisió entre feminisme de la diferència i feminisme de la igualtat, i avui en dia encara constitueixen un panorama més divers i complex. Vostè en el seu escrit cita el feminisme radical. No m’ha donat massa pistes, però actualment el feminisme més punky fa molt bona feina de divulgació, un bon exemple n’és la bona pedagogia feta per a l’eradicació de la SIDA, a diferència del discurs donat pel Vaticà. També els casos de transsexualitat i intersexualitat han fet trontollar els mites entorn les relacions sexuals normatives, l’existència de dos únics sexes i de dos únics gèneres. Per això, suposo que, per a algú de moral conservadora, gais, lesbianes i trans són individus repudiables, que atempten contra la família tradicional i contra “l’ordre de les coses”. Per a mi, són individus a qui una moral cristiana de repressió sexual sumada a l’homofòbia extrema que prediquen certs sectors de l’Església els ha posat una llosa en el seu camí per a la felicitat. On són els valors cristians per als gais que no ens volem reconvertir? Som pecadors? Quina serà la nostra llosa? Quina la nostra redempció?

Per últim, li agraïria que argumentés perquè va relacionar tot això amb el món de les drogues i la delinqüència, i el felicito per a mantenir aquest model de vida que manté. En un món lliure, en que la llosa de la moral cristiana està perdent el pes històric que ha tingut, on els drets civils s’han imposat en els pilars del nostre model de vida, mantenir la seva forma de viure i entendre la sexualitat és un gest estoic.