dijous, 28 d’abril de 2011

Control sexual és control de classe

En motiu de l'1 de Maig publiquem l'article 'Control sexual és control de classe' que es troba al darrer Accent Bord. Participeu a les mobilitzacions i actes! (aturemlesretallades.blogspot.com)

Control sexual és control de classe

La internacional serà el gènere humà.

En el món dels moviments polítics i socials transformadors és habitual trobar-se discursos d'alliberament sexual i de gènere que oposen el subjecte a emancipar (ja sigui la dona, gais i lesbianes, la persona, etc.) a un gran enemic abstracte, omnipresent i quasi mitològic: el patriarcat, o heteropatriarcat (que ve a ser la mateixa cosa definida amb una mica més d'exhaustivitat).
Per bé que no es pot dir que això sigui mentida, perquè no ho és pas, sí que es pot dir que es tracta d'una definició de l'enemic una mica massa vaga i fins i tot benvolent, ja que això de “l'enemic és a tot arreu” ens acaba recordant molt allò de “l'enemic no és enlloc”, i aquest és el camí més ràpid cap al relativisme.

Les persones que lluitem per l'alliberament sexual i de gènere, contra qui lluitem? Contra quines altres persones lluitem (si és que ho fem)? Qui es beneficia del sistema patriarcal? A qui interessa políticament i econòmicament que segueixin existint “homes” i “dones”, “homos” i “heteros”, “normals” i “desviades”?

La resposta no és tan senzilla com pot semblar a primera vista ja que molt poca gent a dia d'avui s'atreveix a defensar públicament els salaris inferiors de les dones, l'homofòbia o la violència física patriarcal; i potser algunes que s'atreveixen a defensar-ho públicament ho fan per ignorància, per limitacions cognitives o per simples ganes de provocar... més enllà de ser un mer “beneficiari” real del sistema.

Sens dubte una lectura econòmica del sistema de sexe-gènere dóna alguna pista de per on van els trets. Hi ha cert consens en la comunitat científica a afirmar que la primera divisió del treball és la sexual; el canvi d'una forma de vida nòmada a una de sedentària, la invenció de l'agricultura, l'acumulació primitiva de capital, etc., són processos que acompanyen el sorgiment del patriarcat i les classes socials som a sistemes hegemònics de dominació; aquells sistemes que afecten tothom, penjant una etiqueta a les persones i establint relacions de dominació política entre aquestes “etiquetes”. La imposició de l'home (mascle) sobre la dona (femella) genera un resultat positiu en termes de mercat i de maximització de benefici econòmic per a uns grups petits de població que a poc a poc aniran configurant aristocràcies i, més tard, burgesies. L'especialització i diferenciació entre feina productiva i reproductiva és la primera i més genuïna divisió en el treball humà; es tracta d'un sistema dissenyat per al benefici de qui es troba a dalt de la piràmide econòmica.

Aquesta distinció en el treball humà, el productiu i el reproductiu, que trobem en la història de la nostra espècie des dels primers prototips de civilització (l'home caçador i la dona paridora), s'aprofundirà i modificarà en cada sotrac important en el sistema econòmic. Amb la industrialització, a les beceroles de la nostra modernitat, la dona que treballava al camp deixarà de fer-ho per posar-se a parir i a tenir cura de la prole (“fills” en llengua llatina) i generar el proletariat de les ciutats; la dona tindrà la funció específica de preparar l'home per una jornada laboral eficient, proveint-lo de salut física i afectiva.

De la mateixa manera, la incorporació de la dona al mercat laboral a Europa després de la primera guerra mundial, ja sigui en la construcció d'armament, en sanitat i més endavant en el sector dels serveis, també són fenòmens que obeeixen a lògiques de mercat. Atesa la manca de mà d'obra barata els empresaris contractaran dones i els pagaran sous més baixos, emparant-se en la ideologia masclista que l'home és el “breadwinner” (guanyador del pa, caçador, etc.), i que, per tant, el salari de la dona “tampoc és tan necessari per la família... és més aviat un extra”.

Però no només l'explotació de la dona beneficia la classe capitalista; també ho fa l'homofòbia i la transfòbia: el control sexual. Si es retrocedeix uns quants anys enrere, a casa nostra, quan la percepció social que “el sexe només és legítim si té finalitats reproductives” era imperant i hegemònica (i no fa pas tant d'això...) l'homofòbia s'entenia totalment legítima perquè els “homes” que follaven amb “homes” i les “dones” que follaven amb “dones” ho feien només per plaer, sense cap finalitat reproductiva. Totes les formes de sexualitat no exclusivament reproductives no entraven dins de la lògica del mercat que existia aleshores. A més a més, la possibilitat de contagi d'aquesta concepció plaent de la sexualitat a la resta de la població era molt perillosa ja que podia posar en entredit aquest control sexual i alhora fer perillar la obediència política. La repressió sexual és, per tant, una eina útil per a mantenir l'statu quo.

Recentment en la nostra societat aquesta concepció de la sexualitat vàlida merament com a eina de reproducció humana certament ha entrat en crisi. No només gais i lesbianes, també heteros gaudeixen avui dia de relacions sexuals pel simple plaer de tenir-les. Quin ha estat el paper del mercat en tot això?

Igual que quan al sistema econòmic li va resultar rendible assimilar les dones com a força productiva (abans ho eren de manera diferent, a través del treball reproductiu, ara fan o poden fer ambdues coses), el sistema econòmic ha incorporat les sexualitats gais i lesbianes a la seva llista d'ofertes en el mercat perquè així pot manipular unes pautes de consum que li són molt rendibles (hinks: high income no kids, és a dir, molts calés) i, alhora, recolzant-se en aquestes demandes creades i estereotips capitalistes per seguir guanyant molts diners (i ja no només amb gais i lesbianes), pot seguir controlant la conducta de les persones fins i tot millor que abans, quan el control sexual era més dur.

Malgrat aquests canvis, podem veure dia rere dia que ni l'homofòbia ni el sexisme han deixat d'existir a les nostres societats. Els canvis que hi ha hagut no han anat dirigits a una millora de les condicions de vida de la població, sinó a reforçar el capitalisme; les millores que hi ha hagut, que sens dubte n'hi ha hagut, o bé són conseqüències col·laterals (no perseguides) dels efectes del mercat o bé les ha aconseguit la gent que ha lluitat des dels moviments de base i des de la guerrilla diària contra les actituds sexistes, heterosexistes, masclistes i homòfobes.

Tant el patriarcat com el sistema de classes beneficien els que posseeixen els mitjans de producció, els que són a dalt de tot de la piràmide. La divisió de classes o de gènere es fa sobre la mateixa base: la producció. Un “home” treballador que no lluita per l'emancipació de la dona ho està fent contra els seus interessos individuals i de classe, ja que està permetent la perpetuació d'un sistema econòmic que no el beneficia. De la mateixa manera, una persona “heterosexual” que no lluita per l'alliberament de sexe i gènere està lluitant contra els seus interessos, ja que reprodueix també el sistema econòmic imperant, que no la beneficia.

L'explotació de gènere i per raons d'opció sexual (sexismes, homofòbies, transfòbies, misogínies...) són eines per mantenir un sistema econòmic i de valors que beneficia una petita part de la població. Tots aquests sistemes (igual que el sistema generacional i el poder adult, per exemple) existeixen per motivacions econòmiques d'aquesta petita part de la població; la formula per a aconseguir avenços reals i fortament radicats a la societat no passa per vendre l'alliberament com a un producte atractiu per a aquesta població (com ha passat amb la incorporació de la dona al mercat laboral o amb la incorporació de l'euro rosa al mercat del lleure) sinó que passa pel fet que aquesta petita minoria de població deixi d'existir com a tal, i que no hi hagi diferències econòmiques entre la població. La lluita per l'alliberament de gènere i sexual només pot existir com a lluita genuïnament socialista.

Per totes aquestes raons volíem treure un article com aquest per un Primer de Maig, dia en què les persones bordes, com a part de la majoria d'aquest planeta, sortim a defensar els nostres drets i a lluitar pel món que anhelem: perquè la destrucció del gènere no és un projecte viable sota una economia capitalista, perquè la igualtat real entre individus requereix de condicions materials que la sustentin i, sobretot, perquè ens neguem que sigui un mercat dissenyat per empresàries aquell que ens digui què hem de fer i com hem de ser.

Com escrigué Eugene Pottier el juny del 1871: L'Internationale sera le genre humain.

Jordi Morales, activista del Brot Bord

diumenge, 24 d’abril de 2011

Acció borda davant la Sagrada Família

El passat dijous 21 d'abril, activistes del Brot Bord vam inaugurar un monument per l'alliberament sexual davant la Sagrada Família de Barcelona. L'acció simbòlica pretenia denunciar el fet que l'Ajuntament de Barcelona cedís davant les pressions de l'església catòlica i el PP per tal que un monòlit que recorda les persones gais, lesbianes i trans represalides no s'ubiqués en aquell entorn.
Les activistes vam col·locar una reproducció del monòlit que ara es troba a la Ciutadella i vam desplegar una pancarta amb el lema 'Només la lluita ens farà sexualment lliures!'.
El manifest que vam repartir i llegir començava dient que 'avui inaugurem el monument aquí i a més de recordar les persones gais, lesbianes i trans que han patit i pateixen repressió, també vol recordar la lluita contra la ingerència de l’església en les nostres vides' i es deixava ben clar que 'rebutgem fermament que l’Ajuntament abaixi el cap quan l’Església consideri provocatiu que es recordin les persones lesbianes, gais i trans represaliades en comptes de denunciar aquest atac homòfob i transfòbic.' El manifest acabava alertant de la nova ofensiva catòlica i exposava la necessitat de donar una resposta clara i combativa per aturar-la i avançar cap a l'alliberament sexual.

Properament La Tele (okupemlesones) trauran un vídeo de l'acció.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Jornada Borda (serigrafia, inauguració monument i festa)

El proper dijous 21 d'abril (l'endemà és festiu!) el Brot Bord organitzem una jornada borda amb el suport de l'Assemblea de Joves de l'Eixample Nord:

*17h Ateneu Popular de l'Eixample (BCN)-Passatge Conradí, 3 (entre Sicília i Rosselló s. família)-: Taller de serigrafia: Vine a fer banderoles contra l'homofòbia!

*20h Inauguració del monument a l'Alliberament Sexual. Al Parc de la 'sagrada' família (c.Marina-Provença). Amb cava per totes!

*21h Tornem a l'Ateneu: presentació i entrega del 5è Accent Bord i FESTA BORDA amb les pd's Passudtu! (música d'envelat), sorteig d'una panera borda, pinxos per sopar (no marxis fora, vine puntual i sopa a l'Ateneu!)

Ho organitzen:
Brot Bord i Assemblea de Joves de l'Eixample Nord-CAJEI

dijous, 14 d’abril de 2011

Traiem l'església de les nostres vides! (acció a la UB)


Dimecres 13 d'abril al migida s'ha fet una acció solidària amb les activistes feministes encausades de Somosaguas.
Més d'un centenar de persones han entrat en forma de 'processó' a la facultat d'econòmiques de la Universitat de Barcelona on es troba una capella.

Les activistes han anat anomenant moltes de les opressions que promou l'església catòlica i han mostrat diverses pancartes amb lemes contra l'ofensiva catòlica, pel dret al propi cos i per la llibertat sexual.

S'ha llegit el manifest i un cop fora s'ha tallat la Diagonal durant uns minuts.

Activistes del Brot Bord hem participat en l'acció solidària lluint plafons de color rosa amb el lema 'Traiem l'església de les nostres vides'.

Vídeo de l'acció:
http://www.youtube.com/watch?v=aY9YU51dZas&feature=player_embedded

dimecres, 13 d’abril de 2011

dilluns, 11 d’abril de 2011

Article sobre les pràctiques BDSM (Accent Bord)

El 5è número de l'Accent Bord és a punt de sortir! Aquests dies us anirem avançant alguns dels articles que hi podreu trobar. Comencem amb un text de la Glòria Hole sobre les pràctiques BDSM.

Les úniques cadenes, les del BDSM! Per Glòria Hole.

Definim i aclarim conceptes

BDSM: acr m Acrònim resultant de la combinació de tres acrònims i sigles encadenats:

BD: Bondage i Disciplina. El Bondage és la immobilització amb cordes i nusos d’una persona submisa i esclava, amb una recerca estètica i/o decorativa del cos.

La disciplina en la pràctica BDSM és el conjunt de regles (físques, morals i mentals) imposat a una persona submisa o esclava per una persona dominiant per mantenir-ne l’ordre i a submissió.

DS: Dominació i Submissió. La dominació en la pràctica BDSM és la preeminença sobre una persona submisa o esclava i l’adquisició amb ella de certs ‘beneficis’ i certes obligacions derivats del fet d’acceptar-ne part de o tota la llibertat personal i certs serveis.

La submissió en la pràctica BDSM és l’obediència a una persona dominant amb renúncia a parts de o totes les llibertats personals a favor d’ella i amb adquisició d’obligacions.

SM: Sadisme i Massoquisme (termes tant lligats que sovint hom parla de Sadomassoquisme. També s’usa el terme SM o Sadomassoquisme per referir-se a les pràctiques BDSM). El Sadomassoquisme és el comportament sexual en què l’excitació i el plaer sexual són produïts pel sofriment físic i/o psíquic (la persona sàdica infligeix el sofriment i la persona massoquista el reb. I ambdues experimenten excitació i plaer).

Parlem-ne!

Sovint s’ha simplificat el BDSM com una pràctica que gira exclusivament al voltant del dolor. No obstant, el dolor no és imprescindible i quan es produeix es limita curosament.

La dinàmica bàsica del BDSM és la dicotomia del poder, no el dolor.

La il·lusió de la violència, i no la violència per si mateixa, és la que excita a les persones que practiquem el sadomassoquisme. En l’essència del BDSM no s’hi troba el dolor sinó la idea de control, de dominació i de submissió en una escena pactada, consensuada.

Ara bé, el dolor sovint apareix a les escenes i tot i que no és cabdal, sí que té las eva importància. Ja sigui utilitzat per l’estimulació sexual, per la producció d’endorfines que proporcionen una sensació d’eufòria i benestar o per accentuar el simbolisme de la dominació.

L’intercanvi de poder de forma consensuada és el que resulta eròtic i el dolor és només un mètode (i no pas l’únic) per aconseguir aquest intercanvi de poder.

El BDSM, pràctiques sexuals al marge del patriarcat

El motor de les pràctiques BDSM és la fantasia. Així, en l’escena BDSM s’hi reflecteixen imaginaris culturals i s’estableixen dinàmiques de rol consensuades. D’aquesta manera el BDSM ens permet desenvolupar els nostres desitjos més enllà d’una genitalitat restrictiva orientada a la procreació o a l’afirmació d’una determinada identitat de gènere.

Per tant, el BDSM ens permet desenvolupar les nostres sexualitats al marge de les opressions patriarcals. I és que en les escenes BDSM no hi ha violència de gènere, no hi ha coitcentrisme, no hi ha capteniment del desig…i fins i tot, es pot afirmar que l’estúpida barrera entre el ‘desig homo’ i el ‘desig hetero’ desapareix o es dilueix força, cosa que gairebé mai passa en les pràctiques sexuals convencionals.

Desmuntem els prejudicis!

La idea que té molta gent del BDSM és la d’un submón ple de violència i abusos, on impera el cuir, els fuets i els talosn d’agulla. Res més lluny de la realitat.

Tot i que paràcticament desconegudes pel gran públic, autores com Jay Wiseman o Brenda Lover s’han encarregat de publicar assajos i obres de divulgació on s’ensenya que el BDSM és, per sobre de tot, una activitat sana, segura i consensuada.

Sovint també, quan per exemple s’observa una foto d’una escena BDSM en què una dona és sotmesa per un home, de seguida es pensa en violència de gènere.

Doncs cal tenir clar que en la subcultura BDSM les agressions masclistes, homòfobes o transfòbiques no hi tenen cabuda. Per tant, quen en una escena BDSM la persona dominant és un home i la persona submisa és una dona, es tracta només d’un rol consensuat i emmarcat en aquella escena concreta. I el mateix succeeix quan la persona dominant és una dona i la dominada és un home, o quan les dues són dones, o homes…

Alguns estris i indumentària de les pràctiques BDSM

Assot (més conegut per l’anglicisme flogger): flagell format per diverses cordes o corretges normalment de cuir. Serveix per la flagel·lació intensa generalment a l’esquena.

Corda: cordill gruixut I flexible, de secció rodona, format per un conjunt de fils agrupats, que s’usa per immobilitzar, lligar… Element clau del bondage.

Pinça: instrument format per dues peces que poden estrènyer-se i atrapar entre elles un gruix de carn, una mica de pell…en el BDSM s’utilitza sobretot per pinçar els mugrons. Existeixen pinces especials per la pràcica BDSM (metàl·liques, amb graduació d’intensitat i unides per una cadena que permet l’estirament) però també s’utilitzen les pinces clàssiques de fusta per estendre la roba.

Manilla: anel de ferro o corretja de cuir que se cenyeix al voltant del puny i s’uneix, generalment amb una cadeneta o una barreta, a una altra, posada a l’altre puny o a un punt de suport fix.

Pala: tros de fusta o cuir rígid o semirígid més o menys ample unit a un mànec. Serveix per a la pràctica de l’spanking (surra): conjunt de cops donats sobretot a les natges.

Mordassa de bola: bola generalment de cautxú, que s’insereix entre les dents i es manté a lloc mitjançant una corretja que se subjecta al clatell per impedir parlar, llepar…en definitiva, per accentuar el rol de submissió.

Pel que fa a la indumentària, en la subcultura BDSM sovint s’usen cotilles, peces de cuir i goma, lligacames, botes (militars, de goma, altes…), sabates de taló, arnessos, camises de quadres (leathers i óssos), màscares, disfresses (uniformes, del món de la medicina, religioses, esports, futurista, d’època, d’animals-sobretot de gossos-, imitació d’altres subcultures com la punk)…No obstant, el BDSM no ‘obliga’ a ultilitzar una parafernàlia concreta.

Arnès: conjunt de diverses cintes o corretges normalment de cuir que, subjectat al cos d’una persona, en decoren el tors, en restingeixen els moviments i/o permeten de lligar-lo còmodament a un punt fix. S’usa sobretot en les subclutures leather i dels óssos per accentuar la masculinitat de forma hiperbòlica (teatralització íntimament lligada al BDSM que permet desactivar possibles conductes masclistes perl fet que la simbolitazió de la masculinitat esdevé una performativitat fantasiosa i no pas opressiva).

També algunes dominàtrix es posen arnessos atretes pel fetitxisme leather.

Llibres per endinsar-nos al BDSM

El Diccionari multilingüe de BDSM és un dels pocs llibres que s’han fet en la nostra llengua sobre temàtica BDSM. És un recull extens de terminologia BDSM amb definicions i traducció al francès, castellà i anglès. En una cultura on imperen eks anglicismes, és d’agrair l’esforç que han fet les autores, Bartomeu Domènech i Sibil·la Martí, per trobar els mots adients a base d’investigar, resignificar…

Un altre llibre interessant és BDSM, estudios sobre la dominación y la sumisión, on podem trobar diversos estudis sociològics sobre el món BDSM. Així, hi trobarem anàlisis sobre el BDSM de gais i lesbianes, el BDSM i el treball sexual, les dones en l’escena BDSM, BDSM i cultura popular, el rold el dolor i de la fanatasia en el sadomassoquisme…


El Brot Bord hem confeccionat l'exposició

'Pràctiques BDSM, sexualitats alternatives al marge del patriarcat'.

Si la voleu penjar al vostre casal, demana'ns-la!