diumenge, 13 abril de 2014

26 d'abril, dia de la visibilitat lèsbica, a Celrà, Barcelona i Tarragona

 

I a més... 4a sessió del Cinefigues! El divendres 25 d'abril a la Kantina del CGB (Passatge Valeri Serra, 23, Barcelona). Aquest mes, per commemorar el Dia de la Visibilitat Lèsbica (26 d'abril), projectem el documental Edie & Thea: Un llarg compromís. Narra la relació d'Edie Windsor i Thea Spyer al llarg de quatre dècades, una història d'amor i activisme que va aconseguir derogar la llei DOMA als EUA: https://www.facebook.com/events/651499021585313/

Ja tenim aquí el 4t número de 'L'aBORDatge'

Amb una mica de retard, però ja podeu llegir el 4t número del fanzine del Brot Bord:


dissabte, 8 març de 2014

8 de març: LA REVOLTA DEL CONY


Editorial del proper número de L'aBORDatge

Des de l'assemblea del Brot Bord volem dedicar l'editorial d'aquest número al dia de la Dona treballadora, i volem començar recordant d'on ha eixit aquest concepte, dut a la pràctica en 1977 per l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) quan va proclamar el 8 de març com a Dia Internacional pels Drets de la Dona. L'ONU no ens salvarà, ja que és part del engranatge malaltís heterocapitalista. No necessitem un dia, ens pillem tot un any. L'any sencer de re-apropiació del cos, del temps, del treball, del gaudi, del sentir i del fer.
Aquest any estem patint als Països Catalans i a la resta de l'Estat espanyol, un règim heterofeixista, que per a refermar la seua merda agredeix les dones com a mecanisme per a mantenir el règim. Que som l'enemic? Que som perilloses? Es curiós que amb la seva crisi econòmica les primeres retallades tinguin a vore amb educació, sanitat i serveis socials, més encara amb les dones, les lesbianes, les autònomes, les dependents, les seropositives... i tot el teixit anormal que formem dissidents al patriarcat.
Tenim a les iaies, que eren dones de les seves llars lluitadores i nascudes per patir. A les mares, que de colp i els van vendre la moto que si volien apoderar-se havien de ser bones dones al treball, de criança i a casa, amb el plus de la feina laboral remunerada per a una empresa. Aquesta és la mare moderna? I que ens queda a nosaltres? Una maternitat obligatòria? Una hipoteca? Una vida contínuament agredida per l'heteronormativitat? Inestabilitat laboral i precarietat contínua? Una baixa autoestima pels abominables cànons de bellesa occidentals capitalistes? Una frustració per l'educació catòlica i post franquista? O millor encara: sigues lesbiana, soltera i de classe baixa perquè les precàries no tenim lloc a aquest sistema podrit.
Amb tota l'herència que hem rebut i sembla que ara encara no en teníem prou de suportar masclisme arreu, des de l'educació als mass media, sinó que a més hem de ser “legislades” en aquesta estupenda democràcia. El teu cos, reina, ja no es teu. És de l'església i explotat per l'Estat.
La reforma de la llei de l'avortament: "Llei Orgànica de Protecció de la Vida del Concebut i dels Drets de la Dona Embarassada". Una vegada més, que ens deixen en pau!, que no necessitem cap figura paternal de l'Estat (ni de ningú) que ens legisle, que ens infantilitze i que ens protegisca (en tot cas, si ens fes falta, seria per a protegir-se d'aquests). És el dret el propi cos, és una llibertat que és nostra. La llibertat és poder decidir sobre nosaltres mateixes i no per la voluntat d'altres.
Amb aquest canvi legislatiu anem a patir un maltractament burocràtic i psicopatològic si volem avortar de forma legal. De forma il·legal haurem de construir infraestructures emancipadores per a poder gestionar-nos les nostres necessitats al marge de l' Estat o bé tindre recursos econòmics per pagar un avortament fora de les fronteres de l'Estat.
Tenim reformes de tot tipus, i no serà perquè no paguem impostos. El dret a la reproducció assistida per dones solteres i lesbianes, ja no el tenim. Com deia la ministra de sanitat Ana Mato: "La falta de varón no es un problema médico". No en teníem prou amb les agressions lesbofòbiques i homòfobes de la Seguretat Social, quan el tracte general ja el tenim com a presumptes heterosexuals en la cobertura sanitària. Ara quedem fora. A una parella heterosexual, mai no li diran que es giten amb mes gent, que allò seu no és un problema medic sinó més aviat un capritx per perpetuar l'“herència genètica heterosexual”.
Per últim cal esmentar també que el govern espanyol ha signat el conveni d'adopcions amb Rússia que exigeix que els xiquets i les xiquetes d'aquell país no puguin ser adoptats per famílies homoparentals a l'Estat espanyol, no sigui cas que es contaminen de la desobediència feminista bollotransmarika!!!