dijous, 26 juny de 2014

Aquest 28 de juny, tu tries

Sitges, octubre de 1996; carrer Aurora, octubre de 2013. El paper de l'empresariat rosa en dos moments clau.

a Juan Andrés Benítez, in memoriam

Ara que és juny i que per tant a Barcelona hem de tornar a decidir si el dia 28 volem anar al Pride amb els empresaris o si volem anar a la Manifestació de la Comissió Unitària 28 de Juny, la històrica, a plaça Universitat, és un bon moment per fer memòria. Aquest article vol ser una reflexió humil sobre el paper dels empresaris en dos moments clau de la història del moviment d'alliberament lèsbic, gai, bi, trans i intersex a Catalunya: la manifestació el 5 d'octubre de 1996 a Sitges i la mort de Juan Andrés Benítez el 6 d'octubre de 2013 al carrer Aurora de Barcelona.

(Volent aprofitar la càbala de les dates, no puc obviar aquí la mort de la transsexual Sònia, també un 6 d'octubre, de 1991, i és que la casualitat, fatídica, se'ns torna a fer present de manera terrible. Dues morts que fan que aquest dia, el 6 d'octubre, sigui negre en la història del nostre cada cop menys jove moviment.)

Sitges, 1996: la resposta del consistori de Sitges a l'agressió homòfoba duta a terme al poble va ser l'inici d'una campanya per a fitxar totes aquelles persones amb comportaments homosexuals per tal de fer-ne un cens. Això inclou tots aquells homes que exercien lliurement la seva sexualitat. Era feixisme. No hi ha cap altra paraula per definir-ho. Des del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) es va organitzar una manifestació en contra de l'agressió i de les mesures preses per l'Ajuntament. La manifestació es féu el 5 d'octubre. La policia va haver de protegir els manifestants de la gent del poble, que els escridassava, els llançava ous, els escopia, etc.

Els empresaris de l'ambient (llavors Sitges ja representava un negoci) van rebutjar convocar i participar en aquella manifestació. Sabien que allò podia anar malament (tal com va anar) i llavors es donaria una imatge del poble que s'allunyaria de “paradís gai” que volien vendre. Vendre. Dit d'una altra manera: als empresaris, ja els anava bé que els gais ho fossin només dins dels seus bars. Si hi ha una agressió homòfoba o si a defora la policia els fitxa... això ja no són els seus assumptes.

“Sitges 1996 marcaria una inflexió en la història del moviment LGT a Catalunya, que [...] va significar el primer pas en la construcció del “model únic gai”, la pèrdua de la innocència del discurs integracionista”1. No sabem fins on hagués arribat l'homofòbia i el feixisme si la policia no hagués protegit els manifestants. Sí que sabem quina va ser la posició dels empresaris.

I van passar 17 anys i un dia.

Carrer Aurora, 2013. Una baralla al carrer fa que s'avisin els mossos d'esquadra. Quan aquests arriben, la baralla ja ha acabat però com que volen interrogar un home i aquest s'hi nega els mossos el redueixen i el detenen amb violència. Diuen, sempre segons la versió de la policia, que l'home es va mostrar violent i agressiu i que un cop emmanillat va perdre el coneixement. Una ambulància el va atendre al lloc dels fets i se'l va emportar en estat greu a l'Hospital Clínic, on va morir hores després. Aquesta és, grosso modo, la versió dels fets que recull l'Agència Catalana de Notícies.

L'home que va morir és Juan Andrés Benítez. La seva versió dels fets no la podrem escoltar mai.

Els vídeos gravats pels veïns fan estremir. La violència exercida per la policia hi és evident. Aquests vídeos i l'actuació posterior dels mossos tirant aigua i demanant a veïns que esborrin el que han gravat fan que es qüestionin moltes de les versions donades d'aquella nit. No ens toca a nosaltres dictar sentència, però sí exigir que es faci justícia i fiscalitzar tots els esdeveniments que puguin aportar una mica més de llum a l'assumpte.

Juan Andrés Benítez era una empresari del Gaixample, on regentava dues botigues, i formava part de l'Associació Catalana d'Empreses per a Gais i Lesbianes (ACEGAL). Joan Igual, el president d'ACEGAL, va dir de seguida que pensava demanar explicacions a tothom i va liderar, en un inici, l'exigència de fer justícia per la mort de Juan Andrés.

Amb tot, el dia 3 de desembre de 2013 es va reunir el plenari del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, homes i dones Transsexuals i Bisexuals. Es tracta d'un consell (creat pel govern del tripartit) que vol “fomentar la cooperació entre l'Administració de la Generalitat de Catalunya i les associacions, els sindicats, els partits parlamentaris i les seves formacions juvenils que treballen en l'àmbit de les llibertats sexuals” i que “també ha de servir per facilitar la deliberació i afavorir les polítiques que es consideren convenients en aquest àmbit”. En aquest consell hi ha representades les entitats LGBTI i també l'entitat dels empresaris, ACEGAL en aquest cas.

En el 4t punt de l'ordre del dia d'aquella reunió plenària, des del FAGC es demana a la Consellera i al Departament de Benestar Social i Família un posicionament sobre el cas de la mort de l’empresari del gaixample. Després dels vídeos que s’han publicat i del fet que s’hagi produït una discriminació serofòbica, cal signar un manifest denunciant els fets. Les entitats hi estan d'acord. Joan Igual, com a presdient d'ACEGAL, expressa que després de les diverses reunions que ha mantingut ha canviat la seva opinió dels fets i que per tant, en aquests moments, no pot subscriure cap manifest, atès que no pot jutjar que la mort del senyor Juan Andrés Benítez s’hagués produït per causa de l’actuació dels Mossos d’Esquadra.

El debat és llarg i agre. Es demana també la dimissió del Cap dels Mossos d'Esquadra. Finalment, 17 vots a favor, 6 vots en contra i 4 abstencions: s'aprova el manifest. ACEGAL, entitat de la qual formava part Juan Andrés Benítez hi vota en contra. Algunes de les persones que van assistir a aquella reunió comenten que el que els va sorprendre més de Joan Igual no va ser el seu vot en contra sinó les paraules per justificar el seu vot, fent un judici moral sobre la vida de Juan Andrés Benítez (no podem oblidar quin tipus de negocis té aquest empresari, i aquí sí que no fem cap judici moral sobre el que s'hi fa, només faltaria; el problema és voler-ne fer negoci i després renegar-ne).

La realitat és recargolada fins a un punt inenarrabe. A hores d'ara, ACEGAL s'ha desentès absolutament del cas de Juan Andrés Benítez i està absolutament abocat en l'organització del Pride, el 28 de juny, justament el mateix dia que la Comissió Unitària 28 de Juny (CU28J) organitza la manifestació històrica de Barcelona. Per cert, la CU28J sí que s'ha presentat com a acusació particular en el cas de Juan Andrés Benítez i fent gala d'una enteresa i coherència polítiques admirables, aquest any 2014 tracta precisament el tema de la serofòbia i reclama una llei contra la LGBTIfòbia.

Aquest 28 de juny, tu tries. És legítim votar a favor i votar en contra d'un manifest. És legítim no voler participar en una manifestació de denúncia o organitzar-la. Però cal que cadascú sàpiga allà on és i a qui es deu. Cal que aquesta història sigui explicada. Aquest 28 de juny, és legítim anar la Pride i és legítim anar a la manifestació de plaça Universitat. Però són coses molt diferents. Cal que tinguem molt present qui ens defensa a l'hora de la veritat (i l'hora de la veritat vol dir quan van mal dades), qui vetlla pels nostres drets i qui lluita per les nostres llibertats. Aquest 28 de juny, a Barcelona, tu tries.

Una última reflexió, abans d'acabar. Les persones LGBTI necessitem relacionar-nos, necessitem trobar-nos, necessitem espais. És una necessitat bàsica. M'atreveixo a dir, i això és una opinió molt personal, que és la necessitat més important: més, segur, que la llei del matrimoni i les lleis de família i adopció que puguin venir, i una necessitat igual, fins i tot, que eradicar moltes de les discriminacions i violència que patim en el nostre context. Si no ens trobem, si no ens abracem, si no ens apoderem, si no follem, si no ens estimem, no podrem fer política. El moviment d'alliberament LGBTI és un moviment relativament jove i no pot oferir aquests espais (en combinació amb una realitat demogràfica difícil, que ens mena a les grans ciutats), és una problemàtica que encara no hem polititzat prou i, ara, vivint i patint aquest sistema capitalista, els empresaris, l'“euro rosa”, són els únics capaços d'oferir aquests espais i, de fet, són els únics que ho fan, amb comptades excepcions. Aquesta realitat és la que els empresaris esgrimeixen per legitimar-se, per haver-se apoderat del 28 de juny i per connectar consum amb llibertat.

Més enllà de qüestionar el sistema capitalista, que cal fer-ho, el que sí que és clar és que els empresaris no ens respecten, no tenen cura de nosaltres, no ens mimen. Però, això sí, el seu negoci es basa en les nostres vides. Fa poc, a propòsit justament del 28 de juny, el president de l'entitat Gais Positius declarava en un diari que “els empresaris no volen incloure la sida i les retallades a la cita [el 28j] perquè la imatge no ven”. Ja està tot dit. Vendre, vendre i vendre. Si, atenent a la coherència capitalista (que ja d'entrada critiquem), les nostres vides són la matèria primera del seu negoci rosa, és molt i molt greu que no ens tractin bé, que no tinguin en compte les nostres febleses, que no els importi gens la nostra salut, que només siguem un negoci.

I aquest és, comptat i debatut, el debat de fons. O comencem a embastar polítiques per reclamar a l'Estat uns espais de relació dignes per a les persones LGBTI o serem carn dels empresaris, en un sistema capitalista que organitza i legitima el que fan: “si tens calés, vine, si no, ja t'apanyaràs”. I aquest 28 de juny, l'elecció és aquesta.

A molts llocs del món occidental, a la majoria, el nostre moviment ja és indestriable del lideratge dels empresaris, especialment el 28 de juny. Barcelona és de les poques excepcions, potser l'única, atenent a què representa la ciutat a nivell mundial pel que fa al negoci rosa. A casa nostra, la relació entre el moviment polític i els empresaris continua essent, amb prudència, coherent a allò que fa cadascú: política, els uns, i negoci, els altres. I mentre això sigui així, no hi ha punt de trobada possible.

Els fets de Sitges de 1996 i l'actuació d'ACEGAL quant a la mort de Juan Andrés Benítez el 2013 són dos botons de mostra, dos moments molt diàfans, de l'actuació dels empresaris envers el col·lectiu que diuen defensar.

Convé que el nostre moviment, ja no tan jove, comenci a tenir memòria històrica.

Aquest 28 de juny, tu tries.

Marc Garriga

1 Rodríguez, Eugeni i Pujol, Joan (coords.), Dels drets a les llibertats. Una història política de l'alliberament GLT a Catalunya (FAGC 1986-2006), Virus Editorial, Bilbao, 2008, p. 29.

dimecres, 18 juny de 2014

28 de juny de 2014. Actes arreu dels Països Catalans


 

Barcelona

Actes de la Comissió Unitària 28 de juny:






Actes a Sants:




Actes al Poblenou:


Actes a Sagrada Família:



Terres de l'Ebre






Camp de Tarragona



Garraf




Girona



València




Palma



Lleida


dimarts, 17 juny de 2014

Les Terres de l'Ebre per l'Alliberament LGBTI


Les Terres de l’Ebre acullen la manifestació descentralitzada del dia de l'alliberament LGBTI. Ho ha anunciat la Comissió Unitària 28 de juny en una roda de premsa a Tortosa:

Tortosa celebrarà el proper 27 de juny per primera vegada la diada per l’Alliberament Lèsbic, Gai, Bisexual, Intersexual i de les persones Trans. La Comissió Unitària 28 de juny, organitzadora dels actes de l’Alliberament a la capital catalana, ha decidit enguany realitzar la manifestació “descentralitzada” –que l’any passat es va fer a Tarragona- pels carrers de Tortosa. Des de fa setmanes, una quinzena de persones agrupades en la Comissió Unitària 28J Terres de l’Ebre treballen en l’organització de la 'Festa per la Llibertat', que inclourà una cercavila i concerts.

La marxa, amb el lema ‘Visc en positiu, i tu? Sexualitats lliures a totes les comarques!’, comptarà amb l’animació dels Gaiters de l’Aguilot i els grallers de Jesús i s’iniciarà a les 19.30 a la plaça Agustí Querol. Continuarà pel carrer Sant Blai, carrer Cervantes, passarà pel carrer Ramon Berenguer IV i acabarà a l’avinguda Felip Pedrell, a l’alçada del Pont del Ferrocarril. Allà es farà la lectura del manifest a càrrec de l’escriptor i professor Emigdi Subirats, juntament amb dos membres de la comissió. També comptaran amb la col·laboració de l'il·lustrador roquetenc Ignasi Blanch. La 'Festa per la llibertat' acabarà amb els concerts d’After Soul (Jazz), La Faràndula (versions de Rock), Ni puta idea (punk) i Dj’s.


“Hem triat este emplaçament per fer la roda de premsa i també l’acte central aprofitant la instal·lació artística amb l’arc de Sant Martí”, ha explicat el portaveu de la Comissió Unitària 28J a l’Ebre, Ferran Benaiges. “El manifest girarà entorn de la sanitat i el VIH, però també parla de la llei contra l’homofòbia i la transfòbia que està en tràmit al Parlament de Catalunya i que ha de ser la llei contra l’homofòbia més avançada d’Europa. Des de la Comissió 28J volem donar suport a esta llei i demanem que s’agiliten els tràmits i es puga aprovar abans de l’estiu”, ha reclamat Benaiges.

La jornada farà èmfasi també amb el “sexili”, que durant generacions han patit els ebrencs, és a dir, l’exili de les persones que viuen en llocs petits i que han d’anar a les grans ciutats per desenvolupar la nostra sexualitat. “Demanem que tothom pugue desenvolupar-se en normalitat en qualsevol lloc i no haver de marxar per poder ser tal com és”, ha recalcat Benaiges.

Els organitzadors esperen l’assistència d’unes 150 persones a la manifestació pels carrers de Tortosa. Rebran els suport de gent arribada de Barcelona i les comarques de Tarragona amb dos autobusos.


Per anar escalfant motors, la Comissió 28J de les Terres de l'Ebre ha organitzat per a este divendres a Roquetes la xerrada 'Dibuixant el gènere', a càrrec de Gerard Coll-Planas. Serà a la Biblioteca Mercè Lleixà a les 20h. La mateixa xerrada es realitzarà a la Ràpita el dissabte a les 20h a la Plaça del Cóc.

dilluns, 9 juny de 2014

Actes al Garraf per l'Alliberament LGBTI

Al voltant del 28 de juny, dia per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, trans i intersex, s’organitzen diverses activitats al Garraf.


A Sitges, el proper dissabte 14 de juny, tindran lloc als jardins de l’Hort de Can Falç les jornades “Som dissidència sexual”, organitzades per Arran, la CUP i l’Ateneu Popular de Sitges.
Els actes començaran a les cinc de la tarda amb el contacontes ‘La princesa i el pèsol’ (adaptació d’Itziar Torres), una narració amb perspectiva de gènere explicada per l’Anna Mataró.
A les sis, en Leon Freude de l’assemblea antipatriarcal Brot Bord farà la xerrada ‘Mercantilització i assimilació de la dissidència sexual’, i el col·lectiu Lesbicat faran dinàmiques sobre (in)visibilització lèsbica i bisexual.
A les 19:30 es clourà la jornada amb un concert de la Mari Pau Artés.


A Vilanova i la Geltrú, el dimarts 17 de juny el Cineclub Sala1 projectarà, en motiu del 28J, l’aclamat film “Guillaume y los chicos, a la mesa!”. Serà a les 20:30 al Cinema Bosc.
L’endemà, dimecres 18 de juny, a les 19h, tindrà lloc la xerrada “La lluita contra l’homofòbia avui: una perspectiva” a l’Ateneu Vilanoví (plaça Llarga, 19). Anirà a càrrec del Brot Bord i està organitzada pel Brot Bord i l’Ateneu Vilanoví.